Consultar la llista del Pallars

Les dades que es poden consultar a continuació són resultat de la recerca sobre el cost humà de la guerra civil que impulsa el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) des de 1984 i que actualment dirigeix l’historiador Jordi Oliva, al qual volem agrair les facilitats donades per tal de poder disposar d'aquesta informació. El propòsit d’aquesta recerca ha estat, des del seu inici, conèixer amb nom i cognoms la totalitat de víctimes mortals produïdes a Catalunya durant el període de la guerra civil. Així doncs, s’han considerat tots els morts, catalans i no catalans, civils i militars d’un i altre bàndol. Aquest ha estat i és un treball ingent que ha implicat un gran nombre d’investigadors que, comarca per comarca, han resseguit els registres civils, els arxius i també la informació que la memòria oral ha proporcionat. La informació que ara us facilitem prové de la darrera revisió de la recerca per a la comarca del Pallars Sobirà, quan finalitzi la revisió per al Pallars Jussà també s’hi inclouran els resultats.

La relació nominal que podeu consultar abasta una forquilla cronològica que va des de 1936 a 1939. Pel que fa a la procedència de les víctimes, val a dir que s’han recollit totes les morts produïdes al Pallars Sobirà, tant de les persones originàries i/o domiciliades al Sobirà com de les foranes. També han estat incloses les víctimes originàries i/o domiciliades que van morir fora de la comarca. Pel que fa a l’àmbit de la mort, es recullen aquelles víctimes produïdes per bombardeig, acció de guerra, violència revolucionària, repressió franquista, accidents derivats de la guerra i altres morts produïdes entre la població desplaçada o en situació d’exili.
La informació que la recerca ha aportat a la totalitat de Catalunya es pot consultar a través del banc de dades disponible en el següent vincle: El Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies. A Rialp, a causa de la llunyania i també per evitar la curiositat pública i l’impacte que podria causar, només n’enterraven alguns a la rasa feta al tros de la Marieta. Per identificar-los en cas d’exhumació, els posaven la documentació dins d’una botella a la capçalera

BARBAL GASSET, Joaquim, Els fets de la Guerra Civil a Rialp (Pallars Sobirà). Memòries, Garsineu Edicions, Tremp, 1996.