Va nàixer el 5 de setembre de 1879. El juliol de 1936 era un militar en situació de retir per haver-se acollit a la Llei Azaña. Després d’iniciar-se la Guerra Civil, organitza, per encàrrec del general Mola, una columna de voluntaris falangistes. La columna va combatre contra l’exèrcit republicà que avançava fins a Burgos, a la zona dels Páramos de la Lora; allí van tenir un elevat nombre de baixes. És precisament en aquest indret on s’aixecà un enorme monument, que encara existeix avui en dia. La columna Sagardía va passar a denominar-se 62 Divisió i va participar en els combats d’Astúries i al front d’Aragó.

Vers el 15 d’abril de 1938, la 62 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra, comanada per Sagardía, va arribar al Esterri d’Àneu. El quarter general de la divisió va quedar establert a Sort. El mateix dia 15 es produïren els primers assassinats de població civil. A Àrreu fou assassinat i al prat de Giranto de València d’Àneu. El dia 16, era executat a la Mare de Déu de les Ares. El dia 18 eren assassinades dels pobles de Borén i Isavarre al prat del Fuster de Sorpe. El mateix dia, al prat de Gori, proper a Llavorsí, eren assassinades. El dia 14 de maig, 19 persones, de les poblacions d’Escaló i Rialp, eren executades al i a la . El dia 18, l’antic del comitè de Rialp va ser capturat i mort en un prat proper al pont de pedra d’aquesta població. El 25 de maig, eren assassinades a l’indret anomenat l’Enraiador, proper a l’Hostal d’Aidí. El dia següent, foren mortes al prat del Coixet d’Estaron. El dia 29, era afusellat al prat de la Casilla de la Guingueta d’Àneu. El 13 de juliol, eren assassinades al prat del Rector, prop del túnel del Cargol.

La matinada del 4 de novembre, els soldats que feien guàrdia al pont de la Bastida van ser atacats i només restà un supervivent. Fou després d’haver interrogat al soldat ferit que Sagardía pronuncià la frase :

Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia

GIMENO, Manuel, Revolució, guerra i repressió als Pallars (1936-1939), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

L’endemà d’aquests fets, eren assassinades a la Molina de Josepet, a Rialp. El general Sagardía fou responsable de la mort d’aquestes 72 persones que van perdre la vida al Pallars Sobirà, com a conseqüència de la violència repressiva exercida per les tropes feixistes l’any 1938.

Després de la guerra, el general Sagardía fou nomenat inspector general de la policia armada i de trànsit i posteriorment governador militar de Cartagena. El març de 1944 fou condecorat amb la creu de guerra amb palmes.

Antonio Sagardía va morir a Madrid el 16 de gener de 1962