Amb l’estabilització del front de guerra a partir del dia 20 d’abril de 1938, Tírvia va quedar dins de la zona controlada per l’exèrcit republicà. L’estratègica situació de la població, emplaçada en un indret on conflueixen la vall de Cardós, Vallferrera i la Coma de Burg, la convertí, pràcticament des del primer moment, en una posició del front republicà. Els seus habitants foren evacuats ben aviat i es refugiaren en pobles propers, en bordes i, fins i tot, més enllà de la frontera amb França.

Tírvia es va veure perjudicada pels bombardejos franquistes durant els mesos en que hi va haver el front establert al Pallars.

08/06/1938: “Hi ha hagut un canoneig força seguit. Els pobles de Tírvia i Montesclado han estat perjudicats”

TARRÉS, Pere, El meu diari de guerra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

El bombardeig del 16 de setembre de 1938, però, fou especialment intens i el 90% del poble de Tírvia quedava destruït o parcialment destruït. Posteriorment, la propaganda franquista va atribuir la destrucció a un incendi provocat per les tropes republicanes en retirada.

Després de la guerra, el 15 de desembre de 1939, es va decretar l’adopció de la població per la Dirección General de Regiones Devastadas. Així doncs, el govern franquista es va fer càrrec de les obres de reconstrucció que van iniciar-se als anys 40 i s’allargaren fins els anys 50.