Nascut a Gomeán (Lugo) el 14 de setembre de 1888, desenvolupà la seva carrera militar a l’Àfrica on el 1924 obtingué la Cruz Laureada de San Fernando.
L’agost de 1932 va participar en la rebel•lió del general Sanjurjo; per la seva implicació en aquest complot contra el govern de la República, fou deportat a Villa Cisneros, una ciutat (llavors colònia espanyola) situada al Sàhara Occidental. El 1936 participa en la preparació del cop d’estat del juliol.

Durant la Guerra Givil prengué part en la batallà de Mérida, ocupada el 10 d’agost de 1936. Participà en les campanyes de Santander i Astúries. Al capdavant de la 63 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra va participar a les campanyes d’Aragó i Catalunya. Aquestes tropes per ell comanades, van ocupar la ciutat de Tremp el 7 d’abril de 1938. Aquesta actuació li va valer l’ascens a general.

Amb l’ocupació dels Pallars, Jussà i Sobirà, va iniciar-se un període caracteritzat per la repressió. Si bé la repressió sobre la població civil fou més gran al Pallars Sobirà, les tropes rebels comanades per Tella executaren, també, civils i militars republicans. Des de l’inici de la rebel•lió els sollevats feren ús de la violència indiscriminada per aconseguir la victòria. El general Tella, abans d’arribar al Pallars, ja havia manifestat les seves ganes de venjar els morts rebels:

¡Los jefes rojos! No ha de quedar uno, ni uno. Se creen que van a escapar; con los que hemos dejado atrás de los nuestros, de nuestros muertos.

VEGA SOMBRÍA, Santiago – ARÓSTEGUI, Julio, De la esperanza a la persecución: la represión franquista en la provincia de Segovia, Editorial Critica, 2005.

El 30 d’abril de 1938, el general Tella fou nomenat fill adoptiu i predilecte de la ciutat de Tremp, un títol que no se li va retirar fins el 26 de juliol de 2006.