Les tropes franquistes no continuaren aleshores llur ofensiva i progressió cap a la vall del Segre i es quedaren al Pallars, situant-se als cims pròxims paral·lels al riu Noguera. Allí s’atrinxeraren i hi romangueren el que quedava de 1938 i del gener al març del 1939. A la Conca, aquesta línia de front s’establí en un terreny més pla, però aprofitant també els possibles avantatges del terreny. El front pallarès va quedar establert en una línia que començava a Terradets i passava, en el primer sector, de sud a nord, per la , la Campaneta, Porredó, , , Roc de Pessonada, i Llania. Totes aquestes posicions eren ocupades per les tropes de la , la del general Tella, que tenia el comandament general a la Pobla de Segur.

Després de Llania, el front, guarnit amb tropes de la , la del general Sagardia, amb seu a Sort, continuava cap al nord per Esplà, tossal de Sant Mauri, Bovet, Costa Negra, les Pedres d’Auló, Biuse, , Serelles, coll de Bana, Cuco, . La es mantenia com a força de reserva.

És evident que els franquistes establiren aquest front amb propòsits defensius, per tal d’anar preparant accions en altres fronts o bé per donar temps de recuperar forces per continuar, arribat el moment, l’ofensiva interrompuda. El paper ofensiu, doncs, havia de correspondre a les tropes de la República.