Els Combats
Aquells combats aferrissats de finals de maig no portaren a cap victòria ni a cap guany significatiu de terreny per part de les tropes de la República, si bé es convertiren en símbol d’enfrontaments sagnants i absurds a dos llocs fins aleshores ignorats, les Pedres d'Auló i Sant Corneli.
El final dels combats de maig del 1938 no representà la fi de l’activitat bèl•lica a la comarca, ni de bon tros, encara que potser no es repetiren combats de la intensitat d’aquells. El dia 22 de juliol les tropes de la de l’Exèrcit de la República llançaren un fort atac sobre les posicions franquistes de Baladredo. Dos dies de cruenta lluita constaten el nou fracàs republicà. Allí hi perderen la vida un munt de nois de la fet que, actualment, els antics combatents de la brigada recorden amb una trobada anual en aquelles contrades. El dia 31 del mateix mes hi hagué un altre fort atac republicà, aquesta vegada sobre les posicions franquistes d’Esplà. De nou, fou un fracàs, però aquest cop amb un final esgarrifós ja que les bombes incendiàries que tiraren sobre les tropes republicanes calaren foc al bosc i tingueren moltes baixes – es diu si 300– cremades en llur majoria.Es pot dir que aquests foren els darrers combats d’una certa entitat en el front pallarès. Els mesos d’agost i setembre tot l’esforç d’ambos bàndols es dirigí a l’Ebre.
Daniel Ramoneda Alegret
Posicions franquistes d’Esplà
[02/08/1938] En el sector de Esplá, en un reconocimiento a vanguardia efectuado por nuestras tropas se han recogido 268 cadáveres enemigos carbonizados, entre los que, sin embargo, se han podido identificar un comisario político y varios oficiales, recogiéndose también abundante material de todas clases.
Partes oficiales de guerra (1936-1939) I. Ejército Nacional, Librería Editorial San Martín, Madrid, 1977.
[1938] La posició franquista més anomenada era el turó que hi ha davant l’espigó de penya de les pedres d’Auló i en una cota més baixa, que batejaren amb el nom de «el Mogote». Entre aquest i la cresta de roca viva, on eren els republicans, quedava un espai pla, un xic enfonsat, «la cassoleta» on caigueren per sempre milers de joves. Entre les dues posicions tot just hi havia una separació de 50 metres
BARBAL GASSET, Joaquim, Els fets de la Guerra Civil a Rialp (Pallars Sobirà). Memòries, Garsineu Edicions, Tremp, 1996.