Els primers dies d’abril de 1938, els habitants d’Isona abandonaven el poble i aquest era ocupat per soldats republicans.

[07/05/1938]: "Fue rotundamente rechazado un intento de golpe de mando sobre nuestras posiciones al norte de Isona, en la zona de Tremp"

Partes oficiales de guerra (1936-1939) II. Ejército de la República, Librería Editorial San Martín, Madrid, 1978.

Durant els nou mesos que el front va estar establert a la zona, Isona es va trobar al mig dels combats, de fet es trobava a sobre de la mateixa línia de front, rebent constantment l’impacte de l’artilleria.

"De matinada vam travessar Isona de punta a punta, i vaig poder certificar amb els meus ulls com els bombardeigs havien fet desaparèixer el poble: ni una ànima, cases derruïdes, munts i munts de pedres pels carrers, ni un punt de llum"

BELART, Pere, Diari d’un soldat, Garsineu Edicions, Tremp, 2004.

La destrucció provocada pels bombardejos va afectar el 75% dels edificis de la població. Després de la guerra es va haver de fer front a la reconstrucció de cases particulars i edificis públics i religiosos. De les obres de reconstrucció de la població se’n va fer càrrec la Dirección General de Regiones Devastadas. Isona, al Pallars Jussà, i Tírvia, al Pallars Sobirà, van ser les dues úniques poblacions de l’Alt Pirineu, reconstruïdes per aquest servei de l’Estat.