La mala alimentació, sumada a la duresa d’unes condicions de vida extrema, van fer que molts dels combatents republicans, destinats al Pallars, tinguessin problemes de salut. Molts dels soldats patien problemes reumàtics i respiratoris per haver suportat hores i dies a la intempèrie i , mentre romanien a les posicions més avançades del front. Altres, que havien contret el paludisme al front d’Aragó, es trobaven extremadament afeblits a causa de les febrades que la malaltia els provocava. L’atenció sanitària que els malalts i els ferits podien rebre era extremadament precària. Les pèssimes condicions higièniques dels espais habilitats com a infermeria feien que s’estenguessin les infeccions. Els sanitaris veien dificultada la seva feina a causa de la manca d’instrumental i, sobretot, de medicaments. En Pere Tarrés que fou metge de la 133 Brigada Mixta, narra en , les mancances amb les que havia d’atendre els ferits i malalts. Un altre dels problemes que s’afegia a les dures condicions de vida dels soldats era , que infestaven la roba i els espais on vivien. Encara que es mirés de mantenir la higiene personal, dins de la mesura de les possibilitats, i la higiene de la roba, la veritat és que resultada molt difícil, per no dir impossible, lliurar-se de les picades d’aquests insectes.