La població civil que va romandre al Pallars després de l’ocupació del territori per part de les tropes rebels, va patir una forta repressió que va provocar l’assassinat de 72 persones i la deportació de moltíssimes més cap a l’Aragó.

Es desconeix el nombre exacte de deportats i les dates d’aquests trasllats forçosos de població. Tot sembla indicar, però, que la majoria foren dutes a terme el maig de 1938 i que la destinació foren pobles de la província d’Osca com Tormos o Ayerbe.

Les persones deportades foren, sobretot, dones, infants i gent gran, familiars directes d’aquells que havien participat en política formant part dels ajuntaments o dels comitès locals. Les tropes feixistes, acudien a les poblacions i concentraven a les famílies, després els feien pujar en camions que recollien altra gent d’altres pobles. Ningú no sabia cap a on eren traslladats.

Els deportats pallaresos van romandre a les poblacions aragoneses fins després del final de la guerra i retornaren al Pallars cap a la primavera o l’estiu de 1939, després de fer alguna part del trajecte a peu.