L’establiment de la línia de front al Pallars durant gairebé nou mesos va significar, sens dubte, que la guerra que es va viure aquí fos completament diferent a la dels pobles allunyats del front. Evacuacions de les persones que vivien en els pobles propers a la línia de front; portant municionament i menjar fins a les trinxeres de primera línia; evacuacions cap a l'interior d’Espanya de persones de les quals es dubtava de les seves tendències polítiques; prohibició de la lliure circulació per la comarca; etc. Aquestes foren, entre altres, algunes de les circumstàncies per les quals hagueren de passar els habitants dels pobles ocupats pels militars i propers a la línia de front.

Capítol apart representaren les vicissituds que també varen viure un cop el front s’allunyà, en haver quedat la ramaderia malmesa i els camps i els boscos plens de material sense explotar. Un fet que constituí un perill evident els anys que seguiren a la guerra.

Per contra i durant el temps en que el front va estar establert aquí, la disponibilitat de productes alimentaris, que en principi facilità el propi exèrcit, fou notable i contrastà amb l’escassetat dels mesos anteriors a l’ocupació. Per altra banda, amb la construcció de la carretera de Tremp a Pont de Montanyana, s’obria la possibilitat d’abastir el comerç comarcal a través dels centres de proveïment de l’Espanya interior, principalment de Saragossa, cobrint així l’augment de la demanda incrementada per la quantitat de militars que hi havia a la zona.

Un altre aspecte que denotava que s’estava tornant a la quotidianitat fou el nou començament del curs escolar que havia quedat paralitzat per l’arribada de l'exèrcit franquista. Aquests, en arribar el mes d’octubre, ordenaren reprendre les classes en tots els pobles de la i, en les localitats que no hi havia mestre -pocs n’havien quedat després de les severes depuracions– les classes foren impartides pel capellà o per persones «amb cultura» i afins al nou règim.

Tot i que els esforços dels ocupants fou el normalitzar de nou la vida dels pobles, evidentment, sempre sota els seus valors, el fet és que foren mesos molt contradictoris i de molta por tant per part dels que ja es veien guanyadors, però que encara no ho eren, com pels que sabent-se ja perdedors no veien quin seria el seu futur.

Realment foren temps estranys per les comarques on s’hi establí la línia del front ja que molts dels seus pobles quedaren com a rereguarda immediata per tota aquella tropa que els custodiava.

Allí, sobretot en els pobles més grans de la comarca, contrastava l’alegria d’uns i les dificultats dels altres. I així, paradoxalment, la mort d’un munt de joves lluitant en combats absurds als cims de les muntanyes, els assassinats de vells i joves en cunetes de carreteres o la deportació de famílies senceres Espanya endins havia de conviure amb els balls improvisats que s’organitzaven a les places del pobles per als joves soldats i oficials amb ganes de passar-s’ho bé i la població local disposada a participar.