El trencament del front d’Aragó, el març de 1938 va comportar l’avanç de les tropes rebels cap a Catalunya. Precedint aquest avanç hi va haver una onada de desplaçats que fugien dels combats.

Amb la caiguda de Lleida el 3 d’abril, l’onada de desplaçats també es dirigeix cap al Pallars. Entre el 7 i el 8 d’abril, més de tres-centes persones travessaren la frontera pels ports pallaresos fugint de l’avanç de les tropes feixistes. Hi havia població civil aragonesa que havia marxat dels seus pobles abans que aquests fossin ocupats i soldats republicans en retirada, a ells també se’ls hi va afegir població del Pallars.

Al llarg de l’abril i el maig, continuà el flux de gent travessava la frontera francesa tot i que el nombre d’entrades experimentava una tendència a la baixa. Però la darrera setmana de maig la tendència es va trencar com a conseqüència de l’exili protagonitzat per la gent

Els homes que arribaven a França i estaven en edat militar (de 18 a 40 anys), eren repatriats de forma immediata podent escollir entre tornar a Espanya per Hendaia, cap a la zona feixista, o bé per Cervera de la Marenda, cap a la zona republicana. Les dones, els infants, els ancians i els homes fora d’edat militar, a banda de la repatriació tenien l’opció de l’acollida. Els que escolliren romandre a França foren traslladats cap als departaments de l’Aveyron i el Puy-de-Dôme, on foren acollits en centres més o menys habilitats pels ajuntaments o per associacions d’ajut als refugiats. La majoria de pallaresos van estar acollits a les poblacions de Rodez i Clermont-Ferrand.