En Camil Ulargui a nàixer a Barcelona el 30 d’abril de 1916, era fill de Julio Ulargui Garcia i Consol Aguiló Muntané. En Camil era un jove molt esportista que havia jugat a futbol en l’Atlètic Club Gracienc. També practicava el tenis de taula en el club del Centre Catòlic de la Concepció, un esport en qual havia obtingut molt bons resultats: el 1935 va ser subcampió de Catalunya. Era molt aficionat a la música de jazz i també era un gran lector.
El 1937 va ingressar a l’Escola Popular de Guerra de la qual sortí amb la graduació de tinent. Ben aviat va comanar una companyia de metralladores que fou destinada al front d’Aragó, al sector Osca. Allí va participar en la defensa de la població de Barluenga i fou per l’actuació en aquesta campanya que obtingué el grau de capità.

Abans de la guerra havia estat vinculat a la Federació de Joves Cristians (FJC), un moviment juvenil de caire catòlic, que fou creat a Barcelona el 1931. La federació promovia la realització d’activitats religioses així com culturals i esportives. Allí va coincidir amb mossèn Josep M. Ballarín, tots dos jugaven al tenis taula i es van fer amics. Un dels vicepresidents de la FJC fou el metge i capellà Pere Tarrés i Claret, amb el qual en Camil Ulargui va coincidir el 1938 al Pallars Sobirà, mentre tots dos servien al primer batalló de la 133 Brigada Mixta, en Tarrés com a metge i n’Ulargui com a capità de metralladores. En aquell moment ja era militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

El 22 de juliol de 1938 l’artilleria republicana va iniciar un atac contra les posicions rebels situades a Baladredo, amb l’objectiu de tallar la carretera de Llavorsí. Els atacs sobre Baladredo van provocar un elevadíssim nombre de víctimes mortals, especialment entre les files republicanes. El 24 de juliol de 1938, el darrer dia de la batalla de Baladredo, va morir Camil Ulargui. El seu amic Pere Tarrés anotava la tràgica notícia en el seu diari.

24/07/1938: Ha mort l’amic Olargui (sic), el capità Sieber; ferits en Fabregat i l’Estaim, morts, moltíssims morts que han quedat al camp de batalla en plena putrefacció; molts ferits que s’han quedat al camp en espera que es fes de dia; molts presoners. Quina tragèdia! Entre els llocs de socors s’han assistit aquesta nit 600 ferits. La batalla de Valadredo (sic) haurà estat una de les més terribles de la guerra

TARRÉS, Pere, El meu diari de guerra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

En un comunicat de guerra rebel, redactat el 27 de juliol, ens explica les tasques de reconeixement del territori, efectuades després dels combats. El relat informa de la gran quantitat de morts republicans que van quedar abandonats sobre el terreny. Segons el comunicat, entre les víctimes es va localitzar el cos sense vida d’un capità.

27/07/1938: Se ha efectuado un reconocimiento a vanguardia en las inmediaciones de la posición de Baladredo, una de las atacadas fuertemente por los rojos en días pasados, habiéndose encontrado y enterrado por nuestras fuerzas los cadáveres de un capitán, cuatro tenientes y 347 soldados rojos

Partes oficiales de guerra (1936-1939) I. Ejército Nacional, Librería Editorial San Martín, Madrid, 1977.]